El meu barri

Aquest estiu he complert deu anys de copropietari del pis on visc. Sóc copropietari, com la majoria d’hipotecats, ja que el banc em recorda cada mes que continua present per quedar-se amb la propietat si no satisfaig el delme periòdic al senyor feudal modern en que s’han convertit les entitats bancàries. Quan el vaig comprar, el meu pis, em semblava que tenia un preu astronòmic i, malgrat que a mi em toca continuar pagant durant molts anys, ara el em va costar en el seu dia resulta irrisori amb els disbarats que demanen per quatre parets en el meu barri (i a tot arreu), que ha passat de ser un barri de gent treballadora, a un indret amb un ínfules de barri benestant. I sí que ho és, de benestant el meu barri, però no per les intencions dels pijos que s’hi han instal·lat, sinó perquè es viu bé aquí. I si s'hi viu bé és perquè encara guarda aquell aire de cordialitat que desprenen els barris amb personalitat, l’aroma de confiança que dóna el veïnatge compartit, quan les persones se saluden pel seu nom al carrer i per l’aire de realitat propera i acollidora que confereixen els establiments petits, on el client és persona, no un simple consumidor.

Quan vaig arribar al meu barri, no coneixia ningú. Ni tan sols havia trepitjat mai els seus carrers, però reconec que de seguida m'hi vaig trobar a gust. I així em sento encara. I si és així, sospito que no és només perquè tingui places i jardins assolellats, ni perquè estigui ben comunicat amb el centre de la ciutat, ni perquè hi puguis trobar de tot a quatre passes de casa, des de la farmàcia a la ferreteria. No, no només és per això. Jo m’inclino a pensar que és per les persones que hi viuen i que hi treballen. Persones de les quals, encara que conegui poca cosa, em sento proper i em fan sentir a gust compartint l’espai amb elles.

Cada cop que el senyor feudal-bancari em recorda que haig de satisfer la seva voracitat usurera, passada la mala baba que se’m posa al comprovar quants anys encara hauré d’estar lligat a la seva avarícia, em reconforta sentir que sóc feliç entre aquestes quatre parets que poc a poc he anat fent meves i que es troben en un barri on tinc la sort de sentir-me persona.