Quan l'estiu es transvesteix de tardor

Quan l’estiu es transvesteix de tardor i els dies són grisos i el cel es torna amenaçador, amb núvols negres que segresten el sol, em sento estafat. Quan la platja és buida un dia i un altre del mes d’agost i els turistes es miren el mar amb gest contrariat, els braços creuats en un va intent de tapar les carns que un fred a deshora fa tremolar i que no poden cobrir les seves parques robes d'estiu, em sento estafat. Quan els dies comencen a escurçar-se i la nit avança la seva arribada, anunciant que l’estiu s’està acabant, sense que aquest hagi deixat notar la seva presència, em sento estafat. I si, per acabar-ho de rematar, el Corte Inglés, en el seu afany de marcar el nostre calendari vital, anuncia la “Vuelta al Cole” molts dies abans que comenci el curs escolar, em sento estafat i, a més, emprenyat.

Ja sé que cal que plogui. Ja sé que hi ha qui no suporta la calor. Ja sé que les nits fresques a l’estiu són festejades per molta gent. Tot això ja ho sé, però jo, amb un estiu tardorenc com el d’enguany em sento estafat i emprenyat. Em vénen ganes de fer una carta de reclamació, però no sabria pas a qui l'hauria d'enviar, si als senyors del Temps de TV3 o als responsables del canvi climàtic. Com que els primers em sembla que, en el fons, no tenen més culpa que convertir la notícia del temps que farà en una mena de reality show i els segons són tants i tan variats, finalment m'empasso l’enuig i em preparo per passar una tardor primerenca i un llarg hivern amb l’esperança que l’any que ve l’estiu sigui un estiu de debò i no una estafa com la d'enguany.