Un balcó obert a la llum i amb roba estesa perquè és casolà. Un balcó des d'on mirar enfora i veure el carrer i la gent que hi passa, amb presses sovint, passejant tranquil·lament potser, amb angoixes tal volta, amb il·lusions també i, sobretot, amb vida. Un balcó des d'on mirar el món, amb ulls crítics si s'escau i amb ràbia si convé. I un balcó des d'on mirar endins també, per airejar les cuites i els maldecaps, o per compartir amb els veïns i les veïnes les alegries i les bones noves. Així espero que sigui aquest balcó que obro de nou i on, no cal dir-ho, hi sou tots convidats. dimarts, 28 d’agost del 2007
Obrint de nou el balcó
Un balcó obert a la llum i amb roba estesa perquè és casolà. Un balcó des d'on mirar enfora i veure el carrer i la gent que hi passa, amb presses sovint, passejant tranquil·lament potser, amb angoixes tal volta, amb il·lusions també i, sobretot, amb vida. Un balcó des d'on mirar el món, amb ulls crítics si s'escau i amb ràbia si convé. I un balcó des d'on mirar endins també, per airejar les cuites i els maldecaps, o per compartir amb els veïns i les veïnes les alegries i les bones noves. Així espero que sigui aquest balcó que obro de nou i on, no cal dir-ho, hi sou tots convidats. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
doncs que bé que l'hages tornat a obrir! jo no tinc balcó a casa i amb la descripció que has fet del teu... jolin, jo vull un balcó!
Mentrestant m'abocaré al teu...
Ara que hi penso, jo tampoc no en tinc cap, de balcó. Per tant, com la nimue, aniré passant per aquest. De moment, si vols, et rego les plantes. La roba, ja la deixo perquè la recullis tu ;)
Molt contenta perquè l'hagis obert de nou, t'envio un petó i una abraçada de benvinguda.
I, ara, constància, eh? ;)
Omar, obre les finestres de bat a bat, que cal que entri molta llum i es ventili tot l'ambient. O potser, que sigui al revés, que surti molta llum i ventilis l'exterior, tal com tu saps fer, que l'ambient està massa carregat, per aquí fora!!
Kijaçaps
Vaja, passo cada dia a regar les floretes del balcó i encara no ha sortit l'amo del balcó i de les floretes per dir--me ni un trist bon dia. Snif. :(
Tan contenta que em vaig posar quan el vaig veure de nou obert...
Nimue, aquest és el teu balcó també. ÉS molt més gran del que sembla a la fotografia. Mira, vols posar la teva cadira aquí a l'ombra? Si està molt bé i hi ha molt bones vistes. Benvinguda!
Hola, Isnel, wapetona! Que maques que estàs deixant les plantes. Fan un goig! Esperò poder sortir al balcó regularment, però bé, no sé com anirà això. De moment està obert i ja veurem... Un petonàs molt i molt fort!
Hola Anònim Kijaçaps, o Ki ja çaps que no és anònim. Farem el que podrem, però això de ventilar l'exterior... Uf, ho poses molt difícil! De moment, el balcó està obert, com una invitació i una exigència per a mi, però ja veurem, ja veurem... Un petonàs gens anònim.
Quin éééééééééés??? El de la dreta o el de l'esquerraaaaaaaaaaaaaa??? El de la ropa lavada con Ariel o el de la samarreta taronjaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa??? Hosti, quanta roba, tuuuuuuuuu!, m'he ficat entremig de la roba que relusssseee más que el sol i no puc sortiiiiiiiiiiiiiiiiir!!! Per on és, la sortidaaaaaaaaaaaaaa??? Eeeeeeeeeeeeeeeeeeh???
Tu quin vols que sigui, Lloro? El de la dreta o el de l'esquerra? Jo m'inclino més per l'esquerra, però això és més que res per convicció i tradició. Però que fas embolicat en un llençol??? Si sembles un fantasma, ara! Vine, home, deixa anar la roba i seu aquí a mirar les estrelles. A que hi ha una bona vista?
Ja, verjetno zato je
Publica un comentari a l'entrada