dissabte, 1 de setembre de 2007

X


L’autorització que permet als estrangers viure i treballar en el nostre país comença sempre per una X, seguida d’uns números i una lletra final. La lletra del final, com la del NIF, varia, però al principi sempre hi ha una X. No sé per què s’ha triat aquesta lletra i no una altra. Potser no hi havia cap intenció per decidir-se per la X i no per l’E o la R o qualsevol altra consonant o vocal. Però haver escollit entre totes les lletres de l’abecedari la X, em fa sospitar que es volia subratllar la diferència, com si, un cop l’estranger accedeix a l’anhelat permís que el permet deixar enrera el pànic de ser expulsat al seu país, se li recordés que continua essent una mena de persona estranya, un ciutadà de segona, un fenomen paranormal (la necessitat imperiosa d’emigrar no hauria de ser normal) que acceptem a contracor. Perquè la X és la lletra que emprem per assenyalar les coses rares, no aptes per a tots els públics, les incògnites.

I de fet, ja és rar haver de deixar enrera la teva família, la teva terra, les teves arrels per poder sobreviure. També és una heroïcitat que no hauria de ser apta per a tots els públics jugar-se la vida en una pastera o en els baixos d’un camió per arribar a la suposada terra promesa. I és una incògnita dura i difícil de resoldre la perspectiva de futur que es troben els immigrants quan aconsegueixen arribar al nostre país. Massa difícil, massa dura, massa ingrata perquè quan se’ls concedeix el permís de residència i de treball, se’ls continuï marcant amb una X.

13 comentaris:

Kijaçaps ha dit...

A mi em recorda la marca que posen a alguns animals per identificar-los i dir: és meu!
A vegades són molts requisits, entrebancs i tanques que cal saltar abans de tenir aquesta X, però tant és tenir-la com no, que la consideració "d'animal de càrrega" (hi ha vegades) que els empresaris la tenen igual.

acollida ha dit...

Quanta raó, amic Omar!
Per a mi, el més fotut, no és la X que duen al document que els acredita, sinó que X que veig en els ulls de qui se'ls miren, en les paraules agres que han d'escoltar, en els posats displicents de la gent que els envolta quan circulen pel carrer o quan es desplacen en metro per la ciutat; aquella X estúpida en l'actitud dels professors que no els saben acollir i per als quals són una nosa, en les mirades dels companys que els suporten com una realitat lamentable.
Se m'acut que la X ens marca a tots. O potser que la X som nosaltres.

acollida ha dit...

"sinó la X", volia dir a la segona ratlla del comentari anterior. Hosti, estic rovellada...

el Lloro ha dit...

I turulataaaaaaaaaaaaaaa!!! Estàs rovellada i turulataaaaaaaaaaaaaaa!!! Bruixaaaaaaaaaaaaaa, més que bruixaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
(Molt bo, el post, Omar, molt booo!!!)

el Lloro ha dit...

Omaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!! Tinc bloooooooooooooooooc!!! Joooooooooooooooooooo!!! Un bloc per a mi soleeeeeeeeeeeeeeet!!! Vine'm a veure, vaaaaaaaaaaaaaa!!!

Omar ha dit...

Quanta raó que tens, Kijaçaps! I tu d'històries X, d'aquesta X, en saps un munt, oi?

Omar ha dit...

Sí, Acollida, suposo que a casa nostra, encara és una realitat nova, l'emigració, que molta gent mira amb por i estanyesa i s'entesta, habitualment per desconeixement, en trobar estrany allò que és normal.

Omar ha dit...

Lloro, no comencem, eh, no comencem a ficar-te amb l'Aco, que la teva relació amb aquesta dona tan meravellosa comença a semblar un expedient X!

Omar ha dit...

Ah, i ja he passat pel teu bloc. Quina alegria, quina alegria, quina alegria!

aina ha dit...

a vegades les coses més petites guarden els significats més grans, oi? no en sabia pas res, d'aquesta "x", però m'has il·luminat totalment: vols dir que fins i tot calia la lletra del començament?

(no puc marxar sense dir-te que m'ha alegrat molt veure que el balcó tornava a estar obert, omar, i ben cuidat que ja el tens)

isnel ha dit...

Jo tampoc sabia res d'aquesta "X" i m'he quedat glaçada. "X" de xenofòbia, potser? És que, al final, penses tan malament, ja!

Omar ha dit...

Aina, a mi també m'alegra molt haver-te retrobat. Una abraçada

Omar ha dit...

Doncs, potser tens raó, Isnel, i és la "X" de xenofòbia. Espero que, aquesta vegada, però, no sigui veritat allò de "piensa mal y acertarás". Un petó, bonica.